Del foc a les brases

Cal Taiet, recupera la manera tradicional de fer carbó de la mà de Josep Casas, un experiment que va crear durant quinze dies molta expectació entre els vilatans. Quina sorpresa se’n van dur els ullastrencs quan el dia 13 de març dalt del turó de l’esplanada al costat de la carretera van veure com sortia fum d’una muntanyeta de sorra i gespa. I és que just aquell dia, una bona colla de persones, entre elles el propietari del restaurant Cal Taiet, Lluís Capdevila, i un senyor de 84 anys, van apilar tot de troncs d’alzina tot deixant una xemeneia al bell mig, els van cobrir de terra i d’herbes.

El motiu: estaven muntant una carbonera. El perquè: Capdevila s’havia proposat donar a conèixer com els nostres avantpassats feien carbó i perquè serveix aquesta gran font d’energia. Convençut que els productes de la terra s’han de valorar, com ja es fa amb l’oli, les olives o el mató d’Ullastrell, també volia retre homenatge al carbó, que en el seu temps va ser imprescindible i que ara és una desconeguda per molts ciutadans.

El procés d’aquest experiment va tardar 15 dies. Així, si el 13 es començava, el dia 30 es va destapar la carbonera, deixant a l’aire una bona quantitat de carbó. Per cada 3/4 quilos de llenya està calculat que es genera 1 quilo de carbó. “El mestre Josep Casas ens va dir que havia sortit un pèl menys de carbó de l’esperat, després hem vist que el vent del nord va fer que el carbó d’una banda quedés més cru i tampoc va ajudar que no el cobríssim amb terra del bosc sinó amb argila”. Petits detalls que de cara l’any vinent, que és pràcticament segur que es tornarà a repetir, es tindran en compte per fer-ho encara millor.

Durant els 15 dies de tràfec, tots els ullastrencs van anar vigilant la pira, perquè el foc no s’apagués. “Els mateixos veïns ens avisaven quan veien que sortia massa fum. Aleshores anàvem corrents a avivar el foc”, relata Capdevila. L’experiència ha estat positiva malgrat que “si comences a fer números, veus que fer carbó d’aquesta manera no et surt a compte” confessa el propietari de Cal Taiet. Tot i així llança a l’aire una reflexió, “abans els boscos es mantenien néts gràcies a les carboneres, ara ens queixem que cada dos per tres hi ha incendis”, i adverteix “qui sap si d’aquí a uns anys en lloc d’anar a comprar al carbó a Sud-amèrica, com faig jo pel meu restaurant, el podrem tornar a comprar al nostre país”.